Identitat mil·lenària, futur compartit
L’any 2026, Cervera celebrarà mil anys d’història, identitat i vida compartida. Des de que el nom de la ciutat apareix documentat per primera vegada l’any 1026, Cervera ha estat testimoni privilegiat del pas del temps i protagonista activa de la història de Catalunya. Al llarg d’aquest mil·lenni, la ciutat ha anat configurant una personalitat pròpia, construïda a partir del treball, la creativitat i l’esperit col·lectiu de generacions de cerverins i cerverines.
El Mil·lenari de Cervera neix amb la voluntat de ser una commemoració transversal i contemporània, que superi la mirada purament històrica per connectar amb la ciutadania actual. És un projecte obert, inclusiu i participatiu, concebut amb criteris de sostenibilitat, igualtat i innovació, i que busca teixir complicitats entre institucions, entitats i ciutadania.
Durant tot l’any 2026 i part del 2027, la ciutat es convertirà en un gran escenari cultural, acollint un ampli i divers programa d’activitats: conferències, exposicions, representacions teatrals, instal·lacions artístiques, concerts, rutes patrimonials, trobades gastronòmiques, mostres de cultura popular i projectes educatius.
Què commemorem?
El Mil·lenari de Cervera celebra la concessió de la carta de poblament el febrer de 1026, quan la comtessa Ermessenda, el seu fill —el marquès i comte Berenguer Ramon I— i la seva esposa Sança signaren el document de donació de les terres ermes de Cervera a Guinedilda i als seus fills, així com a dues famílies més. Aquest acte jurídic i polític marca l’origen fundacional de la població i esdevé el punt de partida del seu desenvolupament històric.
A partir d’aquell moment fundacional, des d’aleshores, al llarg dels segles, Cervera es convertí en escenari de moments cabdals de la història catalana: les Corts Generals de 1359, que van assentar les bases institucionals de la actual Generalitat de Catalunya; la signatura del contracte matrimonial dels Reis Catòlics, símbol d’una nova etapa política; la fundació de la Universitat per Felip V, que va convertir la ciutat en el centre intel·lectual de Catalunya centre del saber i la Il·lustració; o l’impuls dels moviments republicans i sindicalistes del segle XX, que van reafirmar l’esperit crític, cívic i compromès de Cervera.
Foto destacada: Plaça de Lluís Sanpere (avui plaça de Santa Anna), abril de 1967. Diada de la sardana, amb el debut de la colla Demà Jovencells.
Autor: Jaume Bonjoch · Còpia: família Pedrós Vila.
Font: Història gràfica de Cervera, Max Turull Rubinat, pàg. 306 (2014), Editorial Centre Municipal de Cultura.